L’experiència familiar i la professionalitat havien consolidat el domini de l’art de la forja a cal Biel. Calia un estímul per fer néixer i créixer la creativitat artística. I aquest estímul va venir amb el procés de restauració del monestir de Poblet a partir de 1941.

La necessitat d’integrar i harmonitzar les peces de ferro amb la grandiositat artística de l’entorn monacal on havien d’anar, va suposar un repte per a cal Biel que assumiren plenament amb uns resultats sorprenents i agosarats. Uns dissenys, a vegades propis, a vegades inspirats en patrons medievals, però tots plens de saviesa rural, experiència i domini de l’art de la forja, en els quals res és perquè sí, tot compleix una funció, simple, però necessària, una funcionalitat que a la vegada és plena d’imaginació artística i simbolisme planer, amb una personalitat pròpia que caracteritzarà la seva producció. Podríem dir que en aquest repte hi trobarem el pas qualitatiu de ferrers a artesans reconeguts de la forja.

A cal Biel no es preconcebeixen sobre el paper les peces que s’han de forjar, la idea, l’esbós i les formes corren lliures per la ment del forjador i afloren quan el ferro és roent sobre l’enclusa, cop a cop, amb la saviesa i creativitat que guien la mà que sosté el mall o el martell.

Una de les primeres obres artístiques fetes per Poblet fou un gran candeler destinat a aguantar el ciri pasqual que avui s’exposa al museu del monestir. Les vivències d’aquella opera prima, feta amb un fuell de carro durant la Setmana Santa de 1946, és encara ben present en el record de cal Biel. Després, succeïren tres lampadaris per al menjador del monestir i algunes altres feines més.

A cal Biel anaven fent treballs per encàrrec i amb esforç i tenacitat s’anaven obrint camí. L’any 1948 fan diferents treballs al poble d’Altafulla; el 1949 fan quatre lampadaris per una església del segle XV a Biscaia i algunes altres peces per a la Firestone-Hispania, a Basauri.

Però fou el 1958 quan una obra seva donà la volta al món. Per encàrrec del monestir Ramon accepta fer un Crist en creu i dos candelers per a la capella de Sant Martí en la que deixa córrer lliurement la seva imaginació. Diu que temorós que l’obra no agradés a la comunitat, el va anar a portar a l’altar de la capella mentre els monjos sopaven, per por que no fos acceptat. Però la sorpresa no la va tenir amb la reacció dels monjos, que fou elogiosa, sinó de la revista nord-americana “TIME” que, en una estada d’alguns redactors de la revista a Poblet, els sorprengué aquella creu i els canelobres, fins al punt que posteriorment enviarien des de Nova York el seu fotògraf d’art, amb la missió de fotografiar el crucifix. El març de 1960, el setmanari publicava aquesta fotografia inclosa dins els quatre milions d’exemplars que s’enviaren a uns quaranta països d’arreu del món. Com a reconeixement, Ramon forja tres crucifixos per als redactors i editor de “TIME”. Ramon Martí, de cal Biel, amb la humilitat i la senzillesa que el caracteritza, prengué aquest fet com una anècdota més...

El 1960 Ramon i el seu pare fan dues portes vidriades per al final del Claustre Major de Poblet en les que van emprar més de 2.000 quilos de ferro; serà una de les obres de les que se sentirà més orgullós. El mateix any, forja set llums de sostre per al col·legi de les Teresianes del carrer Ganduxer de Barcelona, un edifici fet per Gaudí i en el qual la forja de cal Biel es complementà a la perfecció amb l’arquitectura modernista.

Uns temps després, el 1962, forgen uns brasers de factura medieval, un dels quals destinat a l’Alcàsser de Segòvia i l’altre serà per al Monestir de Poblet. En aquell any també faran la barana d’accés al cor per a l’església de Santa Coloma de Queralt. I el 1963 fan sis lampadaris per a la Missió Espanyola a París amb motiu del 50è aniversari de la seva fundació per Alfons XIII.

Entre els anys 1960 al 1964 realitzen un seguit de feines per a una finca particular de Premià de Dalt, en especial per a l’ermita romànica de Santa Maria que hi havia dins la finca: la porta principal amb forjats i ferrats, reixes, baranes, lampadaris, Crist, arcs de pou i altres creacions.

Possiblement, arran de l’article de “TIME” o dels redactors del setmanari, el 1965 un monestir de Dallas (E.E.U.U.) encomanà a cal Biel cinc crucifixos per a posar damunt dels altars. Seran unes creus d’altar on l’artesà desenvolupa unes formes escultòriques en el Crist clavat a la creu i on fa palès un domini ple de l’art de la forja.

Per al Monestir de Valldonzella, a Barcelona, forgen el 1966 diversos lampadaris i canelobres i fins i tot des d’Holanda rebien l’encàrrec de forjar un llum. Per a les Germanes Teresianes de Tortosa, realitzen l’any 1966 dos lampadaris i l’escut del fundador de l’orde i, un temps després, uns altres lampadaris i canelobres per al noviciat del poble de Jesús. Posteriorment, forjaven una creu d’1,5 metres per a la casa mare de les Teresianes a Roma, així com alguns treballs per a Bèlgica.

El mateix any (1967) treballen fent set lampadaris i diferents aplics per a la masia Bou de Valls. Un cop més, Ramon, torna al poble d’Altafulla, on el seu pare havia començat l’ofici, per a fer diferents feines a la cripta de l’església parroquial.

Li seguiran el 1970 treballs diversos entre els quals destaca el sagrari de Creixell de 122 quilos de pes, amb esmalts al·legòrics a l’Eucaristia i en què intervingué també l’arquitecte de la Diputació de Tarragona, Sr. Ripoll i els Srs. Esteve Nogués i Ambrós Porta. Lluís Carulla, bon coneixedor del talent de cal Biel, els encarrega diverses obres per al Casal de l’Espluga, entre les quals destaquen els llums del menjador del Rei Caçador. També van dedicar part del seu treball entre els anys 1969 a 1982 a forjar diferents peces per al Convent de la Mare de Déu de la Serra de Montblanc. Entre els anys 1971 i 1972 efectuen feines de forja per a l’ermita del Fonoll i per a Rocallaura, on destaca un lampadari amb forja de tres metres de diàmetre. Aquell mateix any també reben l’encàrrec d’un Crist amb peu i canelobres per a l’església de Santa Sofia de Villarreal (Castelló).

El seu fill Valentí poc a poc s’incorpora a les feines del taller i ajuda al seu pare a fer una barana de trenta metres, una reixa, un arc de pou i altres peces decoratives per a una casa prop de Poblet, propietat del Sr.Villegas, l’any 1972.

Tortosa tornarà a ser un lloc concurrent per la forja de cal Biel, quan el 1973 l’Escola d’Art li encomanà una barana forjada per a l’escala, de 181 quilos de pes. El 1975 tornen a treballar a Montblanc, aquesta vegada per a decorar la casa Desclergues amb diverses corones de llum.També forgen un lampadari de 129 quilos per a les “bodegues” Muller de Scala Dei el 1976 i altres treballs per particulars a Altafulla i Blancafort entre 1977 i 1978. El mateix any realitzen la carcassa amb ornamentació forjada per al rellotge de la façana de l’Ajuntament de Batea. Un any després comencen a treballar per encàrrecs que rebien de Peníscola.

A finals de la dècada dels anys setanta, Ramon Martí compleix els seixanta anys i, a poc a poc, va traspassant la titularitat de la ferreria al seu fill Valentí, sense deixar de treballar i d’exercir el seu mestratge en l’art de la forja. Per aquell temps les obres de cal Biel havien començat a assolir un reconeixement internacional. A començaments dels anys setanta una peça simbolitzant les anelles olímpiques era encarregada per un dirigent del C.O.I. (Comitè Olímpic Internacional) d’Estats Units; li seguiren diversos treballs per a Itàlia els anys 1977, 1978 i 1980. Després uns canelobres i “espelmatòries” per a Anglaterra el 1983 i uns capfoguers per a Bèlgica. Uns altres canelobres per a Anglaterra i una “espelmatòria” per a Àustria, el 1985; un crucifix per a una capella particular de França, i picaportes i canelobres per a Anglaterra el 1987.

També el 1987 fan l’escut del Barça de 85 quilos de pes, per a la trobada de penyes barcelonistes que se celebrà a l’Espluga de Francolí i que, des de llavors, està posat damunt d’una pedra treballada pel picapedrer Miquel Vendrell i situada als jardins del Casal de l’Espluga.

Posteriorment li seguiren treballs per a Solivella i per a l’església de Santa Eulàlia d’Esparreguera l’any 1988. Un llum de peu i un llum per a Bèlgica i un Crist de gran format amb un suport en forma de flames arran d’un encàrrec per a Roma. Aquell mateix any, els arribava l’encàrrec des de Menorca per fer sis llums i uns aplics en forma de torxa per a una sala del segle XVIII de l’ajuntament d’Alaior i també un seguit de treballs (baranes, aplics, suports de taules...) per a un empresari del calçat del poble de Ferreries (Menorca).

L’any 1989 realitzen uns canelobres i un picaportes per a Anglaterra, un crucifix amb un suport de fusta del Brasil i el ferro forjat per una taula de rebedor feta amb un capitell corinti grec per a un particular a França.

El 1990 les obres de cal Biel tornen a traspassar l’Atlàntic, aquesta vegada una col·lecció de claus forjat marxa cap a Mèxic, un crucifix i “espelmatòria” cap a Estats Units i un llum a Anglaterra. L’any següent, una obra de cal Biel arriba al Japó, era una petita escultura que representava una ballarina.Aquell mateix any realitzen un llum de 6 m. d’alçada i 3 de diàmetre per a un hotel de Sevilla.

La projecció internacional segueix el 1992 amb un cap de drac per a Itàlia, un altre per a Bèlgica i dos canelobres per a Itàlia. Un santcrist amb suport de fusta per a Alemanya i uns capfoguer per a Anglaterra, el 1993. Després, el 1994, realitzen un llum de menjador per a França i una teiera per a Itàlia. El 1995 tornen a tenir un encàrrec des del Japó, aquesta vegada un joc de ferros per al foc en forma de drac, i també fan uns altres ferros per al foc i aplic per a un altre encàrrec que se’n va a França. El 1996 forgen un crucifix de factura estilitzada per al Japó i diverses obres per a França (teiera, llum de peu, ferros per al foc...). Després, el 1997, realitzen una petita escultura d’atleta per a un particular d’Estats Units i diversos picaportes i una font en forma de drac per a França, el 1999. Seguiran aplics per a Itàlia i espelmatòries per a França a començaments del 2000.

Durant aquest any també treballen un conjunt de llums i aplics per a una casa modernista de Barcelona. El 2003 realitzen diversos candelers i la decoració floral per a un llum central de l’altar de l’església de Sant Josep Obrer de Reus. I el 2005 forgen un llum amb motius florals per al castell de Ferran, prop d’Altafulla.

Mentrestant, el Monestir de Poblet seguia requerint dels seus treballs i, de la fornal i enclusa de cal Biel, anaven sortint peces imaginatives que, a cop de mall i de martell, ajudaven a restituir aquella antiga semblança medieval que havia tingut el cenobi. La llarga i prolífica relació de cal Biel amb el Monestir de Poblet ha donat com a resultat una copiosa obra de centenars de peces entre reixes, portes, baranes, llànties, lampadaris, creus, candelers... i ha estat bressol de l’artesà i, en certa manera, el forjador de l’home.